Resultats de la cerca frase exacta: 39

Diccionari català-castellà
1. gens
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adv 1 [en frases interrogatives i supositives] un poco, algo. Si fos gens intel·ligent, ja ho hauria comprès, si fuese un poco inteligente, ya lo habría comprendido. Tens gens de farina?, ¿tienes algo de harina?2 [en frases negatives precedint un adjectiu] nada. No és gens eixerit, no es nada [...]
2. reconsagrat
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ada adj 1 [acèrrim] acérrimo -ma, fanático -ca. Els capitostos més reconsagrats no van afluixar gens, los cabecillas más acérrimos no cedieron lo más mínimo. 2 [malvat] malvado -da.  [...]
3. mica 1
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
'esclafa un tramvia, un poco más y me aplasta un tranvía. 8 fer miques fig i fam [algú, alguna cosa] hacer migas (o trizas, o pedazos, o picadillo, o papilla). 9 per mica que a poco que, por poco que. adv 10 → gens11 mica (o ni mica) → gens (gens ni mica)12 cap mica de → gens (gens de)  [...]
4. obscur
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 [fosc] oscuro (u obscuro) -ra. 2 [persona humil poc o gens coneguda] oscuro (u obscuro) -ra. 3 [lloc, etc] oscuro (u obscuro) -ra. Una vida obscura, una vida oscura. 4 fig [no gens clar] oscuro (u obscuro) -ra. Un text obscur, un texto oscuro.  [...]
5. llucar
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 bot brotar, retoñar, echar brotes. v tr 2 fam [mirar] mirar. 3 [veure] ver, guipar. 4 fig calar. El vaig llucar de seguida: era un mentider, lo calé en seguida: era un embustero. 5 llucar-hi [veure-hi] ver, guipar. No hi lluco gens, no veo nada.  [...]
6. galdós
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-osa adj 1 [sempre en sentit irònic] triste, penoso -sa, lamentable. Hem fet un paper ben galdós, hicimos un triste papel. 2 [brut] sucio -cia, hecho -cha una porquería. Unes tovalles galdoses, un mantel sucio. 3 [gens lluït] lucido -da, desastroso -sa. Quina festa tan galdosa!, ¡vaya una fiesta [...]
7. estranyar
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [allunyar] extrañar, apartar, alejar. 2 [causar estranyesa] extrañar, asombrar, sorprender. No m'estranya gens, no me extraña en absoluto. v intr 3 extrañar. A la Maria li va estranyar molt que no vinguessis a dinar, a María le extrañó mucho que no vinieras a comer. v pron 4 [sentir [...]
8. excusar
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [disculpar] excusar. 2 [dispensar] excusar. Excuseu-me de fer-ho, excusadme de hacerlo. v pron 3 excusarse. No hi pateixis gens, que, si m'acusen, ja sabré excusar-me, no te preocupes que, si me acusan, ya sabré excusarme. 4 excusar-se de excusarse de. S'ha excusat d'assistir a la reunió [...]
9. mi 1
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pron pers de 1a pers del sing 1 [usat solament darrere certes preposicions] mí. Parlaven de mi, hablaban de mí. A mi no m'agrada gens, a mí no me gusta nada. 2 amb mi conmigo. Vine amb mi, ven conmigo. 3 pel que fa a mi (o quant a mi) por lo que a mí respecta, respecto a mí, en cuanto a mí. 4 per [...]
10. simpàtic
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 simpático -ca. Aquest home no m'és gens simpàtic, este hombre no me es nada simpático. 2 [cordial] simpático -ca. 3 med i anat simpático -ca.  [...]
Pàgines  1 / 4 
Pàgina  1  2  3  4  Següent >>